Classificació de xarxes

XARXA D'ÀREA LOCAL.


Es l'interconnexió de molts ordinadors i perifèrics. Pot arribar a la distància d'un camp d' 1 km.

 XARXA D'ÀREA METROPOLITANA.

Un servidor d'interconnexió d'alta velocitat amb capacitat de realitzar una comunicació distribuïda en àrees  geogràfiques d'àmbit metropolità amb distàncies inferiors a 150 km.

XARXA D'ÀREA AMPLA.


És un tipus de xarxa d'ordinadors capaç de cobrir distàncies des d'uns 100km fins a uns 1000km, donant el servei d'un país o un continent.

INTERNET.


Conjunt d'ordinadors, o servidors, connectat a una xarxa de xarxes mundial, que comparteixen un mateix protocol de comunicació, i que presenten serveis a les computadores que es connecten a aquesta xarxa.

Vocabulari d' internet

Internet:

És un conjunt de xarxes interconnectades amb distint origen  i finalitat.

TPC/IP:

És una pila de comunicació a Internet.

 HOST:

És un servidor de informació.

 

ADREÇA IP:

Serveix per a identificar cada host.Esta formada per quatre octetos separats per punts.

DNS:

Tradueix els nombres de dominis a direccions IP.

MODES DE CONEXIÓ:

• MÒDEM:

Converteix la senyal digital de l' ordinador en analògica, pot ser transmesa a un altre mòdem.

ADSL:

Es una tecnologia d' access a Internet de banda ancha, lo que implique una velocitat superior a una connexió tradicional per mòdem per la transferencia de dades.

Cable-Mòdem:

Es un cable paregut al de la televisió, modulen freqüències de pujades i baixades juntament amb canals de televisió i línies telefòniques. 

PLC:

Se modulen canals de pujades i baixades al estil d'un cable-mòdem.

UMTS:

Sistema universal de telecomunicació mòbils. Es Utilitzada pels mòbils de tercera generació.

Ada Byron

 

*Ada Byrom.

Ada va néixer a Londres, Regne Unit el desembre de 1815, del matrimoni entre el poeta Lord Byron i Annabella Milbanke Byron. Va descriure la màquina analítica de Charles Babbage, es la primera programadora. Va estudiar matemàtiques i ciències amb tutors particulars, perquè la seva mare la va ablogigar, no volia que fora el mateix que son pare. Va ser una dona molt avançada en el seu temps. Va morir el 27.11.1952.

 "ADA BYRON"

 FONT DE CONSULTA:

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Ada_byron#Vida_personal

Escuchar

Leer fonéticamente

SISTEMES DE NUMERACIÓ

1. El binari es un sistema de numeració en la que els números es representen utilitzant solament el "0" i el "1". S'utilitza en els interiors dels ordinadors.

2. Els prefixos de quantitat que s'utilitza per determinar el pes de la informació són: Nibble, Byte, Kilobyte, Megabyte, Gigabyte, Terabyte.

3. Equivalències:

• 2 bytes són: (2*8)= 16 Bits.
• 1.134 bytes són: (1134/1.048.576)= 0.0010814666 Mb.
• 2 bytes són:(2*8)= 16 Bits.
• 1,5 Terabytes són:(1,5*1.048.576)= 1.572.864 Mb.

4.Taula de conversió del 0 al 15 en decimal, binari i hexadecimal.

5. Explicació general de com es passa de binari a decimal i al contrari.

• De binari a decimal: es comença per la dreta del número en binari, cada xifra es multiplica per "2" elevat a la potència consecutiva "(0, 2º)". Després de realitzar les multiplicacions, es suma tot i el número resultant serà el equivalent al sistema decimal.
• De decimal a binari: es divideix el número del sistema decimal entre "2" el resultat sencer es torna a dividir entre "2", i així successivament. S' agafa l' últim quocient (sols eixe), i s'organitza des de el últim residu, eixe serà el número binari.

Evolució de la informàtica part 2

1. Primera generació (1940-1952).

• L'ús dels ordinadors era sols utilitzat en el àmbit militar i científic.
• No existien els S.O( sistema operatiu), l'aprofitament dels equips era molt baix.
• Desprenia molta calor, no duraven molt, consumien molta energia.

2. Segona generació (1952-1964).

• Es substitueix el tub pel transistor, consum menys energia, tenien molt més vida, no desprenien molta calor i era més petit.

• Camps d'aplicació militar, científic, administratiu i de gestió.
• Es comença a utilitzar la memòria interna.
• Com a memòria externa s'utilitzava la cinta magnètica.
• Les empreses fabricants són IBM  i Sperry Rand.

3. Tercera generació (1965-1970).

• Apareix el circuit integrat en el any 1964.
• S' utilitze memòries electròniques.
• Va vore un gran desenvolupament dels sistemes operatius (s.o).
• ordinadors amb processadors de 16 bits, memòria entre 16 i 32 KB i preu baix.

4. Quarta generació (1970- 1981).

• Sorgeix el microprocessador.
• Ordinadors més petits, més econòmics, consumeixen menys, duren molt més.
• S'utilitza el disquet per a emmagatzemar (part externa).
• L' any 1975 es produeix el primer Pc que és deia: ALTAIR.
• L' any 1978 Sorgeixen els microordinadors.
• Comença el boom de la informàtica personal.

5. Cinquena generació (1981-?).

• L' any 1981 sorgeix la computadora personal IBM.
• L' any 1984 surgeixen els Macintosh de Apple.
• L'any 1990 apareixen els S.O gràfics.
• Es produeixen grans avenços en Intel.ligència Artificial.
• Interconnexió amb tota classe d’equips.

 

6.Què és la informàtica?

• És el tractament automàtic de l' informàtica.

7. Sistemes de numeració.

• Els números es representen amb el sistema decimal, les paraules en un idioma determinat, el sistema binari consta de dos dígits (0, 1).

Evolució de la informàtica: Origens

1. L'Àbac.

• No té inventor específic.
• L'any 300 a.C.
• És un instrument de varilles on rellisquen peces de fusta o pedra, que es pot fer sumes i restes. En algunes cultures es poden fer inclòs multiplicacions i divisions.

 Àbac300 a.C

2. La Pascalina.

• Blaisse Pascal (1623-1662).
• L'any 1642.
• És basava en rodes que feien girar a altres rodes, permetria fer sumes i restes amb números de 6 dígits i dos decimals.

Pascalina 1642

3. Stepped Reckoner.

• Gottfried Leibnitz (1646-1716).
• L'any 1671.
• Era un conjunt de cilindres amb dents de longitud variable.És podia fer sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels quadrades.

Stepped Reckoner 1671

• Joseph Marie Jacquard (1752-1834).
• L'any 1801.
• Es controlaven les agulles utilitzant un sistema de targetes perforades, que contenien els dissenys i dibuixos que es tenien de teixir.

Tel.lar mecànic 1801

5. Màquina diferencial

•  Charles Babbage (1792-1871)
• L'any 1822.

• És basava en rodes dentades que servien per a la navegació i la artilleria.

Màquina diferencial 1822

5.1. La màquina analítica.

• Charles Babbage (1792-1871)
• L'any 1833.
• És podia programar amb targetes de cartó, podia enmagatzemar 1000 números de 50 dígits amb 20 decimals, es veuen els 5 elements actual.

 Màquina analítica 1833

6. Pares de l'informàtica moderna.

• Ada Augusta Byron (1788-1824) va ser la primera programadora.
• George Boole (1785-1873) l'any 1854 pública la teoria de l'algebra.

7. La màquina tabuladora.

• Herman hollerith (1860-1929).
• L'any 1896.
• Era un màquina que servia per a calcular els cens.

 Màquina tabuladora 1896

8. Leonardo Torres Quevedo(1852-1936).

 A principis del segle xx va fer màquines o automates teledirigits, una màquina per a jugar a escacs i una calculadora.

9. Alan M. Turing (1912-1954).
Va inventar una màquina que era capaç de resoldre tot tipus de problemes mitjançant algoritmes.

10. Mark-1.

• Howard Aiken (1900-1973)
• L'any 1944.
• Era la primera computadora electromecànica, operava amb números de 23 dígits amb codi decimal.

MARK-1

11. ABC.

• John Vicent Atannasoff amb Clifford Berry (1938-1943).
• Primera màquina de càlcul digital, servia per la resolució d'equacions lineals i diferencials, no era programable.

ABC

12. L'ENIAC.

• John Presper Eckert i John W. Mauchly (1943-1946).
• L'any 1946.
• Van construir una màquina capaç de calcular la trajectòria de projectils i míssils, es programable.

ENIAC

13. L'EDVAC.

• John Von Neumann (1903-1957).
• L'any 1952.
• Utilitza l'aritmètica binària, treballa amb un programa d'emmagatzemament.

EDVAC 1952